15 agost 2012
9 de setembre
Bones a tots i totes companys i companyes, aquesta serà segurament la última crónica del trip als USA ja que d'aquí poc ja us podré explicar com ha anat tot en primera persona!
En primer lloc donar-vos les gràcies, gràcies pel suport des de l'altre costat de la basa, que encara que sembli que no ens fa estar més motivats i amb ganes de fotre caña a tot palista k sens foti per davant, k sàpiguen com les gastem els palistes fets a casa nostra! Que el club és una gran família!
En segon lloc felicitar a la Núria Fontané Masó nova campiona del món de la Copa del món de júnior noies, però que ja està avisant a les sènior amb dos anys de marge! Tots coneixeu a la Núria i heu remat amb ella, us dedica la medalla!
Em tercer lloc felicitar als guanyadors,a en Csonka k és una puta màkina però especialment a en Jason Craig, per la tercera posició en la competició, xk s'ho mereix després d'estar tant de temps fora i autosuperant-se cada dia de la gravíssima l...esió que va tenir, que en un principi no es sabia si podria tornar a caminar.
Pel que fa a mi, no estic massa content amb la meva derrera actuació a la copa del món, com diu el meu amic Joan Bataller "Sometimes is magic and sometimes is tragic". Avui nois no han sortit les coses i tot i que potser és veritat que a vegades les puntuacions són una mica sospitoses, avui no he tingut els dia, així que no podem fer res més que aprendre i mirar endavant, ens prepararem millor per la següent, aquí mateix, a Nantahala, USA per el mundial de l'any que ve! I tornarem a fotre les cartes sobre la taula!
Tornem a casa amb 7 medalles i bons records d'aquest viatge a Amèrica on s'us ha trobat a faltar!
Tots hem aprés molt i el viatge continua, i em sembla que al final sempre tot acaba tractant-se del mateix, no deixar mai d'aprendre, en el kayak i en la vida en general!
Merci a tots per llegir les meves parides! ;) Ens veiem aviat... alguns a la mani? Que per cert, avui els ho han prohibit dir que era de Catalunya... en canvi si que podien dir que en Jason era de Nevada, en Dane de Tenessee... ho he trobat francament penós, això si, els hi he dit, k si no podien dir que sóc de Catalunya, tampoc cal que diguin k sóc d'espanya i per sort l'speaker és colega...
8 de setembre
Nois acabo de llegir tots els comentaris del facebook del Club i m'estic partint al cul... Bé una mica de resum del dia.
Avui ha estat sens dubte un dels dies més durs de la Copa del món amb els quarts masculins i les semis (ja sé que esteu al cas però us foteu i llegiu) de totes les categories. Per tant avui només m'ha tocat a mi dels representants del Salt-ter.
El dia ha començat amb la notícia de que el nivell era una mica més alt i el rulo semblava ser més difícil, de fet les puntuacions han sigut més baixes que ahir.
A quarts tot i que l'speaker ja m'ha preguntat si faria el backphoenix des del començament he decidit anar conservador, no fos cas que perdéssim el cap i he fotut unes series regulars mariconejant una mica amb el felix ;)
A la tercera ja sebent-me a semis he entrat sense intenció de gastar massa forces, ja que la separació horaria entre quarts i semis no era per fer massa bestieses i pensant intentar el backphoenix to mcnasty, però la cosa no ha anat bé, cosa que no m'ha preocupat pas excessivament (això va per en Franc, abans de compteir ja tinc clar quin sistema de competició hi ha i ja penso que cal fer tinguent en compte que eren de 3, 2). 3r i per davant els torracollons habituals. Tema BPM (m'ha agradat JC ;)) la cosa sembla estar en secretisme absolut perque el jutge arbitre sembla que ha prohibit donar qualsevoil, inform,acio en relacio a la puntuacio d'aquest truc... és extrany no em volen dir quants de punts em donen si el faig... els de quarts no han estat massa bé i l'únic k sembla k m'han donat és trophy 1 pel back pirouette, a la segona manga de semis si que sembla que me l'han donat amb una puntuació de 200 punts, però no n'estic segur ho intueixo.
El break s'ha fet curt i de seguida han començat les semis, la veritat és que he vist la cosa bastant fácil ja que la puntuació a batre era força més baixa que a Pigeon, amb 841 punts et podies guanyar un bitllet a la final, aquest era el llistó marcat per en Trouttman la millor puntuació del HEAT 1.
La primera série l'he enfocat amb els trucs ja dominats els mcnasty, phoenixs, tricky esquerra, loop, felix i els space! Sembla que alguna cosa no ha puntuat perquè si no la manga és d'uns 1200 punts...
A la segona altre cop ja sabent-me finalista he intentat anar a donar una mica d'espectacle probant el backphoenix to mcnasty, k sembla k la penya està flipant bastant amb aket truc, que m'ha sortit en varies ocasions durant els entrenos, el combo no ha acabat de sortir bé però el BPM sembla k si i me l'han donat! A en Dane per el meu parer li han donat més punts dels que ha fet a la segona mánega (alguns trucs no estaben massa ben fets), mentre que al polac li han estafat punts! També m'agradaria afegir que estic molt content de veure a la final en Jason Craig, que torna després de la seva llarga lesió a l'esquena i el tio ja hi va molt fort!
Tan el team manager de Wave Sport, en Bryan Kirk com el de Dagger l'Andrew Holcombe ja s'han interessat per quins tractes tinc amb Guigui... l'EJ está mig ofés k no vagi amb Jackson, però no dubta en felicitar-me cada vegada! Estic rebent bastants missatges de suport i de gent que vol que faci el BPM to MC a la final i sobretot k també guanyi a en DJ...
Ara una estona de chill out, concurs de ball erótic (el guanyador té jacketa kokatat gratis)... that's nice ;) concert, relacions púbilkes...
Demà tenim feina em sembla k a les 5:20 hora americana però ja us confirmaré!
Merci pel suport! Saaaalteriaaaanooooosssss, cual es vuestro oficiooooo???!!! AUUUUUUU!
7 de setembre
Bé, fa dies que no escric res i avui ja tocava.
Ha començat la competi aki a Nantahala després de forces dies d'entrenament, és un lloc turístic i que sembla que pot tenir força pegue per fer-hi un mundial! El riu és classe II i l'aigua està glaçada ja que surt de sota una presa, però és força bunicu.
La organització sens dubte la millor dels tres events! Pantalles amb un sistema de puntuació molt guapo... ho podreu anar veient a les fotos que penjem, estans, pancartes, baretu amb wifiiiii (hell yea!).
Abans de competir casi arresten a en Tim per exhibisionisme, s'estaba canviant com sempre fem por ahí i el Sheriff, va alla el pilla per l'espatlla i li diu "Do you wanna go to jail!?!?! Ke no has vist els nens que juguen per aquí, si et veuen que?"... Són una mica mariconassos aquests americans, estan carregats d'osties com diria el meu avi... sabieu que van prohibir els teletubbies? jajaj
Després d'aquest entrebanc n'ha vingut un altre de més gr...
os quan en Tim ha acabat la segona ronda després d'una bona primera mánega, ha acabat 21, els 20 primers passaven a quarts... després de estar-se a punt de fer-se el Arakiri (o com es digui) amb la resta d'equip de japos (uns 7 i cap d'ells ha passat) sembla que s'ha recuperat i anirà a entrenar a Eternity Hole demà per la propera.
Jo amb dues mangues regulars però no pas collonudes he passat 5é a quarts, esperem que demà em vagi millor i em pugui treure el backphoenix en competició, tot i això està bé estar al top 5 sense haver tingut les millors sensacions :)
La Núria l'ha clavat bastant a prelims de junior noies i ha doblat la puntuació de la segona amb uns 450 punts, entry, godzilla, loop, felix... poca conya ;) Sembla que la medalla d'or al overall és a prop, però encara és aviat... No es pot dir blat... bé ja sabeu com va la cosa...
Per acabar d'arrodonir, hem entrat tots dos a la final d'squirt!!!
L'Adrián que ha competit a última hora ha tancat la seva actuació a la copa del món amb una 15a posició, molt digne per ser la seva primera compe internacional! God job Adrián! Ara entrenar fort pel mundial!
Demà tinc quarts i semiiiiis, ja se sabrà kins séniors entren a la gran final de La Copa Del Món! Caldrà comptar amb la sort!
3 de setembre
A les finals de Pigeon River la Nuria ens ha fet partir una mica mes del que teniem previst i no ha estat fins a la darrera manega, de les tres de la final, en la qual ha pogut demostrat tot el que havia estat fent als entrenaments i s'ha situat en primera posicio amb una molt bona puntuacio i ja es la clara favorita per guanyar la copa del Mon en K1 junior femeni.
La final de K1 senior masculi es preveia molt complicada pero, malgrat aixo, en Joaquim ha aconseguit una molt bona tercera posicio, a ell li ha semblat poca cosa pero, classificar-se per a dues finals i aconseguir dues terceres posicions que el consoliden entre els millors palistes a nivell mundial no es poca cosa.
El dissabte a la nit hem marxat cap a Nantahala, el diumenge hi ha hagut sessio d'entrenaments lliures i a partit d'avui ja hi ha horaris d'entrenaments per paisos.
El NOC (Nantahala Outdoor Center), les instal·lacions de l'empresa que acull aquesta darrera prova de la Copa del Mon i on es dispuara el mundial de l'any vinent, son una mena de centre comercial dedicat als esports d'aventura per on hi passa moltissima gent. Pel que fa al rulo, tenint en compte els diners que teoricament s'hi han gastat no es cap cosa de l'altra mon, mes aviat jo diria que es una mica precari.
30 d'Agost
Awwwwwwwwwww yeeeeeesssss, ladys and gentlemaaaan avui ha sigut un espectacle aquí a Pigeon River.
Ha estat sens dubte la competició més difícil que he fet mai! Ja a quarts la pressió i els nervis han estat presents des del començament i encara més tenint el mercador amb totes les puntuacions dels rivals, si bé és veritat que va bé per saber quins trucs has de fer a les teves mangues, et posa un extra de pressió a sobre xk saps quans punts has de fer per arribar al tall i avui el tall estava molt amunt a més de 1700 punts (850 per manga, que no és poooc!). En la primera manga de quarts el rellotje no ha funcionat de manera que m'han donat la oportunitat de triar si em quedava amb la manga o la repetia. Per sort, he pres la decisió correcte de quedar-me amb la manga que ha resultat ser prou bona 1040, amb això i una segona manga de 1140 m'he pogut plantar a semis amb un total de 2180 punts per davant del arxienemic Dane.
En les semis el tall ha estat igualment altíssim més de 1000 punts en una mànega, he mirat la primera sèrie al costat d'en Troutman que mirava amb cara de mort com un darrera l'altre tots els palistes fotien mangazos.
Una primera bona mànga "conservadora" si s'en pot dir així d'una manga preparada per fer més de 1100 punts m'ha permès accedir a la final amb la tercera millor puntuació i en la segona manga he intentat alguns combos l'entrytomcnasty y el bklooptomcnasty abans que m'oblidés de les coses que havia fet i les que no i liarme de manera que la puntuació ha estat més baixa... Molt content d'estar de nou a la CARÍSSIMA final de la Copa del món! Anem per les medalles!!!
Demà dia de descans, potser anirem a fer turisme, el famós greenriver, eternity, Nantahala o Asheville, que a tots ens sona però no sabem de que...
Merci pel supooooort geeeent! prometo dedicatoria per l'streaming onlina abans de la final ;)!
29 d'Agost
Un minut de silenci pel nostre palista caigut Adrián Revuelta, que no ha pogut passar a semis! Ha caigut en batalla i per tant s'ha guanyat un lloc al Vallhala!
La Núria takes 1st place per davant de la Lauren i fa una molt bona actuació en C1 amb un loop k ha deixat a tots els canoistes callats.
I bé, pel k fa a mi he passat a la final d'squirt sense pena ni gloria.
Demà quarts a la 1!!! vaig a la última sèrie o sigui k sabré els punts nescecaris per passar a semis! Wish me luck!
28 d'Agost
Un dia més el sol es pon a l'altre banda de l'Atlàntic en un riu que ens recorda extranyament a la Pilastra de manera que ens sentim una mica més a prop de casa...
Com ja és habitual els representants salterians del vell món han tornat a impressionar a tots els indígenes de les Smoky Mountains i la resta de competidors.
La Núria ja és a la final (aquest cop molt més cara) d'squirt, amb la millor puntuació que s'ha aconseguit sense comptar amb un kayak d'squirt.
Pel que fa a mi he pogut completar dues rondes força consistents però amb molt marge per millorar (normalment a mida k passen etapes millora el rendiment, esperem k aket cop també) que m'han donat prop de 2000 punts que em permeten accedir a quarts 3r.
Demà la Núria i l'Adriàn buscaran una plaça a les seves respectives finals i semis. Penjarem resultats tan aviat com puguem! GO SALT-TER GO!!!
26 i 27 d'Agost
Amics palistes del Salt-ter, un cop més els nostres representants han donat una lliçó no només de kayak, si no de com es competeix!
La Núria, va fer una molt bona final en un rulo amb molta dificultat sobretot per les noies junior, els seus roundhouse i HELIX (k no felix) van posar rapidament nerviosa a la campiona del món Lauren Burless que es va precipitar a l'hora de provar els seus trucs.
En Tim va caure a la semis amb una actuació molt inferior al seu potencial real, i està una mica emprenyat.
Pel que fa a mi, amb l'eskena encara tocada, em vaig sentir molt més comode a la final que en rondes anteriors, de manera que vaig poder fer les mangues amb més confiança i treure artilleria pesada, com el tricky woo, el backloop, el blunt2pistolflip i millorar els airscrews, tot i això la falta d'entrenament al spot em va passar factura i no vaig poder acabar cap de les mengues, men anava cuan faltaven uns 10-15 segons, tot i això, molt content per akesta 3ra posició a can jackson i amb el torrafabes den dane a només 25 punts... Next stop Pigeon i molt motivat!
Merci pel suport gent! :DDDD!!!
Us aconsello k mireu el blog d'en Pringuel! ;) És un bon pavo aket anglés!
23, 24 i 25 d'agost
El divendres ha començat la competició amb les preliminars de K1 sènior masculí, malgrat que en Quimet no tenia gens clar si havia de participar o no, finalment ha competiit i donades les condicions en que ho ha fet no ho ha fet gens malament i ha passat a la següent ronda amb la sisena millor puntuació,i en Tim també ha passat en dotzena posició,
Avui, dissabte, l'Adrian ha esta el primer de competir, ho ha fet força be però el rulo no és gens fàcil i fiinalment ha quedat onzè i en passaven 10, una mostra de la dificultat del rulo és que en Bren Orton, vigent campió d'Europa júnior amb un nivell altíssim ha quedat fora de la final, La Núria ha participat a la final d'squirt i s'ha classificat en tercera posició, Els últims d'entrar en acció han estat en Tim i en Quimet. En Quimet ha competit sota els efectes del voltaren, la primera mànega no ha esta gens bona perquè ha perdut el rulo, la segona i la tercera han estat fluixetes però finalment han esta suficients per entar a la semifinal com a 8è i en Tim també s'ha "colat" a la final en 9èna posició.
19, 20, 21 i 22 d'agost
Diumenge i dilluns l'Adrián, la Núria, en Tim i en Quimet han estat entrenant a la zona de Rock Island pràcticament sols o amb la família Jackson i l'Abel. El dilluns al final de la sessió en Quimet ha fet un moviment forçat i s'ha fet una contractura o un petit trencament força dolorós a la zona lumbar i ha haugut de deixar d'entrenar. A nivell d'intendència hem tingut alguns problemes per aconseguir trobar un lloc per omplir el dipòsit de gas de l'autocaravana però finalment, després de voltar força hem aconseguit reomplir amb gas propà.
El dilluns a la tarda hem marxat cap a Pigeon River, a uns 300 Km de Rock Island, per poder fer una sessió al rulo on es disputarà la segona prova de la Copa del Món. Hem fet nit a tocar de Pigeon River. El dimarts al matí, quan hem arribat a la zona de competició, els treballadors de l’empresa que es fa càrrec de l’organització d’aquesta prova estaven posant pedres al rulo, igual que fa en Quimet a la Pilastra, i condicionant la zona per al jutges. L’espai per al públic, a no ser que facin un pont..., és pràcticament inexistent. L’Adrián, la Núria i en Tim han fet una sessió maratoniana i l’Adrián ja ha aconseguit fer alguns bons Mc Nasty, mentre en Quimet s’ho ha mirat des de fora. Els nostres palistes han compartit la sessió amb el grup de palistes japonesos, en Dane Jackson i un grup de palistes locals. En acabar l’entrenament hem tornat cap a Rock Island amb una paradeta al Mc Donalds.
Avui, dimecres 22 d’agost, han començat els entrenaments oficials amb un nivell d’aigua per sota del que hem tingut els dies que hem estat entrenant però que, segons sembla, serà el nivell que hi haurà per la competició. Ens han dit que aquest nivell no habitual l’han demant per tal que els locals no tinguin tant avantatge... (ja, ja... qui s’ho creu això). Avui ja ha arribat molta gent i les cues per poder entrar a rulo han estat força desesperants, per demà ens han comentat que faran tres grups d’entrenament per fer les esperes una mica. Ara mateix estem instal•lats al jardí de la sogra d’EJ, amb gespa, connexió elèctrica i accés a la xarxa, tot un luxe!
Seguirem informat.
Sortida i primers dies als EEUU
El dimecres 14 en Lluís Solé ens ha portar a casa d’en Fernando a Barcelona, on hem passat la nit, i el dimecres al matí hem anat cap a l’aeroport per trobar-nos amb en Tim i embarcar l’equipatge, els caiacs i les pales. Després d’uns petits dubtes amb la bossa carregada de pales hem superat la primera fase.
Després de gairebé 10 hores de vol hem arribat a l’aeroport d’Atlanta sense novetats però al control d’immigració ens han tingut entretinguts gairebé una hora però finalment hem entrat sense problemes.
Hem agafat un parell de taxis per carregar tot l’equipatge i anar cap al Motel, el típic motel americà de les pel•lícules, que ja havíem reservat prèviament.
El dijous a primera hora hem anat a recollir l’autocaravana i, després de totes les explicacions i algunes pràctiques, hem sortit en direcció a Rock Island. Després de fer una ruta turística per la zona hem arribat a Rock Island on en Quimet ha tingut un petit problema amb els gossos de la sogra d’EJ i ha hagut d’entrar a l’autocaravana corrent... finalment els gossos són totalment inofensius i només venien a saludar. En Tim i en Quimet han fet una primera sessió i hem passat la primera nit en un petit pàrquing a peu de carretera. A la nit hi ha hagut una forta tempesta amb pluja i vent i al matí hem vist que a pocs metres de l’autocaravana i de la tenda den Tim havia caigut una braca de dimensions considerables.
El divendres al matí a primera hora l’EJ ha passat a saludar-nos i hem quedat per anar a recollir les piragües de l’Adrián i de la Núria a la Fàbrica de Jackson Kayaks. Hem fet una visita molt interessant per la fàbrica i ens han mostrat tot el procés de fabricació dels caiacs. A partir de les 12h, és quan hi ha aigua, hi ha hagut una sessió a l’onada i al rulo de Rock Island amb l’EJ, en l’Abel i en Doc, un palista rus amb qui ja hem coincidit en d’altres competicions. A la tarda nova sessió, algunes compres i recerca de connexió a internet sense resultats positius.
El dissabte al matí l’EJ ha passat amb en Doc i ens ha convidat per anar casa seva per poder tenir accés a internet. A la casa dels Jackson hi havia la Cristin i en KC, màxima hospitalitat, ens han deixat sols a la casa com si fóssim els amos.
NOU EXIT HISTORIC: 7 MEDALLES A LES COPES DEL MON DE KAKAK FREESTYLE A EEUU / ACTUALITZAT 9 DE SETEMBRE
9 de setembre
Bones a tots i totes companys i companyes, aquesta serà segurament la última crónica del trip als USA ja que d'aquí poc ja us podré explicar com ha anat tot en primera persona!
En primer lloc donar-vos les gràcies, gràcies pel suport des de l'altre costat de la basa, que encara que sembli que no ens fa estar més motivats i amb ganes de fotre caña a tot palista k sens foti per davant, k sàpiguen com les gastem els palistes fets a casa nostra! Que el club és una gran família!
En segon lloc felicitar a la Núria Fontané Masó nova campiona del món de la Copa del món de júnior noies, però que ja està avisant a les sènior amb dos anys de marge! Tots coneixeu a la Núria i heu remat amb ella, us dedica la medalla!
Em tercer lloc felicitar als guanyadors,a en Csonka k és una puta màkina però especialment a en Jason Craig, per la tercera posició en la competició, xk s'ho mereix després d'estar tant de temps fora i autosuperant-se cada dia de la gravíssima l...esió que va tenir, que en un principi no es sabia si podria tornar a caminar.
Pel que fa a mi, no estic massa content amb la meva derrera actuació a la copa del món, com diu el meu amic Joan Bataller "Sometimes is magic and sometimes is tragic". Avui nois no han sortit les coses i tot i que potser és veritat que a vegades les puntuacions són una mica sospitoses, avui no he tingut els dia, així que no podem fer res més que aprendre i mirar endavant, ens prepararem millor per la següent, aquí mateix, a Nantahala, USA per el mundial de l'any que ve! I tornarem a fotre les cartes sobre la taula!
Tornem a casa amb 7 medalles i bons records d'aquest viatge a Amèrica on s'us ha trobat a faltar!
Tots hem aprés molt i el viatge continua, i em sembla que al final sempre tot acaba tractant-se del mateix, no deixar mai d'aprendre, en el kayak i en la vida en general!
Merci a tots per llegir les meves parides! ;) Ens veiem aviat... alguns a la mani? Que per cert, avui els ho han prohibit dir que era de Catalunya... en canvi si que podien dir que en Jason era de Nevada, en Dane de Tenessee... ho he trobat francament penós, això si, els hi he dit, k si no podien dir que sóc de Catalunya, tampoc cal que diguin k sóc d'espanya i per sort l'speaker és colega...
8 de setembre
Nois acabo de llegir tots els comentaris del facebook del Club i m'estic partint al cul... Bé una mica de resum del dia.
Avui ha estat sens dubte un dels dies més durs de la Copa del món amb els quarts masculins i les semis (ja sé que esteu al cas però us foteu i llegiu) de totes les categories. Per tant avui només m'ha tocat a mi dels representants del Salt-ter.
El dia ha començat amb la notícia de que el nivell era una mica més alt i el rulo semblava ser més difícil, de fet les puntuacions han sigut més baixes que ahir.
A quarts tot i que l'speaker ja m'ha preguntat si faria el backphoenix des del començament he decidit anar conservador, no fos cas que perdéssim el cap i he fotut unes series regulars mariconejant una mica amb el felix ;)
A la tercera ja sebent-me a semis he entrat sense intenció de gastar massa forces, ja que la separació horaria entre quarts i semis no era per fer massa bestieses i pensant intentar el backphoenix to mcnasty, però la cosa no ha anat bé, cosa que no m'ha preocupat pas excessivament (això va per en Franc, abans de compteir ja tinc clar quin sistema de competició hi ha i ja penso que cal fer tinguent en compte que eren de 3, 2). 3r i per davant els torracollons habituals. Tema BPM (m'ha agradat JC ;)) la cosa sembla estar en secretisme absolut perque el jutge arbitre sembla que ha prohibit donar qualsevoil, inform,acio en relacio a la puntuacio d'aquest truc... és extrany no em volen dir quants de punts em donen si el faig... els de quarts no han estat massa bé i l'únic k sembla k m'han donat és trophy 1 pel back pirouette, a la segona manga de semis si que sembla que me l'han donat amb una puntuació de 200 punts, però no n'estic segur ho intueixo.
El break s'ha fet curt i de seguida han començat les semis, la veritat és que he vist la cosa bastant fácil ja que la puntuació a batre era força més baixa que a Pigeon, amb 841 punts et podies guanyar un bitllet a la final, aquest era el llistó marcat per en Trouttman la millor puntuació del HEAT 1.
La primera série l'he enfocat amb els trucs ja dominats els mcnasty, phoenixs, tricky esquerra, loop, felix i els space! Sembla que alguna cosa no ha puntuat perquè si no la manga és d'uns 1200 punts...
A la segona altre cop ja sabent-me finalista he intentat anar a donar una mica d'espectacle probant el backphoenix to mcnasty, k sembla k la penya està flipant bastant amb aket truc, que m'ha sortit en varies ocasions durant els entrenos, el combo no ha acabat de sortir bé però el BPM sembla k si i me l'han donat! A en Dane per el meu parer li han donat més punts dels que ha fet a la segona mánega (alguns trucs no estaben massa ben fets), mentre que al polac li han estafat punts! També m'agradaria afegir que estic molt content de veure a la final en Jason Craig, que torna després de la seva llarga lesió a l'esquena i el tio ja hi va molt fort!
Tan el team manager de Wave Sport, en Bryan Kirk com el de Dagger l'Andrew Holcombe ja s'han interessat per quins tractes tinc amb Guigui... l'EJ está mig ofés k no vagi amb Jackson, però no dubta en felicitar-me cada vegada! Estic rebent bastants missatges de suport i de gent que vol que faci el BPM to MC a la final i sobretot k també guanyi a en DJ...
Ara una estona de chill out, concurs de ball erótic (el guanyador té jacketa kokatat gratis)... that's nice ;) concert, relacions púbilkes...
Demà tenim feina em sembla k a les 5:20 hora americana però ja us confirmaré!
Merci pel suport! Saaaalteriaaaanooooosssss, cual es vuestro oficiooooo???!!! AUUUUUUU!
7 de setembre
Bé, fa dies que no escric res i avui ja tocava.
Ha començat la competi aki a Nantahala després de forces dies d'entrenament, és un lloc turístic i que sembla que pot tenir força pegue per fer-hi un mundial! El riu és classe II i l'aigua està glaçada ja que surt de sota una presa, però és força bunicu.
La organització sens dubte la millor dels tres events! Pantalles amb un sistema de puntuació molt guapo... ho podreu anar veient a les fotos que penjem, estans, pancartes, baretu amb wifiiiii (hell yea!).
Abans de competir casi arresten a en Tim per exhibisionisme, s'estaba canviant com sempre fem por ahí i el Sheriff, va alla el pilla per l'espatlla i li diu "Do you wanna go to jail!?!?! Ke no has vist els nens que juguen per aquí, si et veuen que?"... Són una mica mariconassos aquests americans, estan carregats d'osties com diria el meu avi... sabieu que van prohibir els teletubbies? jajaj
Després d'aquest entrebanc n'ha vingut un altre de més gr...
os quan en Tim ha acabat la segona ronda després d'una bona primera mánega, ha acabat 21, els 20 primers passaven a quarts... després de estar-se a punt de fer-se el Arakiri (o com es digui) amb la resta d'equip de japos (uns 7 i cap d'ells ha passat) sembla que s'ha recuperat i anirà a entrenar a Eternity Hole demà per la propera.
Jo amb dues mangues regulars però no pas collonudes he passat 5é a quarts, esperem que demà em vagi millor i em pugui treure el backphoenix en competició, tot i això està bé estar al top 5 sense haver tingut les millors sensacions :)
La Núria l'ha clavat bastant a prelims de junior noies i ha doblat la puntuació de la segona amb uns 450 punts, entry, godzilla, loop, felix... poca conya ;) Sembla que la medalla d'or al overall és a prop, però encara és aviat... No es pot dir blat... bé ja sabeu com va la cosa...
Per acabar d'arrodonir, hem entrat tots dos a la final d'squirt!!!
L'Adrián que ha competit a última hora ha tancat la seva actuació a la copa del món amb una 15a posició, molt digne per ser la seva primera compe internacional! God job Adrián! Ara entrenar fort pel mundial!
Demà tinc quarts i semiiiiis, ja se sabrà kins séniors entren a la gran final de La Copa Del Món! Caldrà comptar amb la sort!
3 de setembre
A les finals de Pigeon River la Nuria ens ha fet partir una mica mes del que teniem previst i no ha estat fins a la darrera manega, de les tres de la final, en la qual ha pogut demostrat tot el que havia estat fent als entrenaments i s'ha situat en primera posicio amb una molt bona puntuacio i ja es la clara favorita per guanyar la copa del Mon en K1 junior femeni.
La final de K1 senior masculi es preveia molt complicada pero, malgrat aixo, en Joaquim ha aconseguit una molt bona tercera posicio, a ell li ha semblat poca cosa pero, classificar-se per a dues finals i aconseguir dues terceres posicions que el consoliden entre els millors palistes a nivell mundial no es poca cosa.
El dissabte a la nit hem marxat cap a Nantahala, el diumenge hi ha hagut sessio d'entrenaments lliures i a partit d'avui ja hi ha horaris d'entrenaments per paisos.
El NOC (Nantahala Outdoor Center), les instal·lacions de l'empresa que acull aquesta darrera prova de la Copa del Mon i on es dispuara el mundial de l'any vinent, son una mena de centre comercial dedicat als esports d'aventura per on hi passa moltissima gent. Pel que fa al rulo, tenint en compte els diners que teoricament s'hi han gastat no es cap cosa de l'altra mon, mes aviat jo diria que es una mica precari.
30 d'Agost
Awwwwwwwwwww yeeeeeesssss, ladys and gentlemaaaan avui ha sigut un espectacle aquí a Pigeon River.
Ha estat sens dubte la competició més difícil que he fet mai! Ja a quarts la pressió i els nervis han estat presents des del començament i encara més tenint el mercador amb totes les puntuacions dels rivals, si bé és veritat que va bé per saber quins trucs has de fer a les teves mangues, et posa un extra de pressió a sobre xk saps quans punts has de fer per arribar al tall i avui el tall estava molt amunt a més de 1700 punts (850 per manga, que no és poooc!). En la primera manga de quarts el rellotje no ha funcionat de manera que m'han donat la oportunitat de triar si em quedava amb la manga o la repetia. Per sort, he pres la decisió correcte de quedar-me amb la manga que ha resultat ser prou bona 1040, amb això i una segona manga de 1140 m'he pogut plantar a semis amb un total de 2180 punts per davant del arxienemic Dane.
En les semis el tall ha estat igualment altíssim més de 1000 punts en una mànega, he mirat la primera sèrie al costat d'en Troutman que mirava amb cara de mort com un darrera l'altre tots els palistes fotien mangazos.
Una primera bona mànga "conservadora" si s'en pot dir així d'una manga preparada per fer més de 1100 punts m'ha permès accedir a la final amb la tercera millor puntuació i en la segona manga he intentat alguns combos l'entrytomcnasty y el bklooptomcnasty abans que m'oblidés de les coses que havia fet i les que no i liarme de manera que la puntuació ha estat més baixa... Molt content d'estar de nou a la CARÍSSIMA final de la Copa del món! Anem per les medalles!!!
Demà dia de descans, potser anirem a fer turisme, el famós greenriver, eternity, Nantahala o Asheville, que a tots ens sona però no sabem de que...
Merci pel supooooort geeeent! prometo dedicatoria per l'streaming onlina abans de la final ;)!
29 d'Agost
Un minut de silenci pel nostre palista caigut Adrián Revuelta, que no ha pogut passar a semis! Ha caigut en batalla i per tant s'ha guanyat un lloc al Vallhala!
La Núria takes 1st place per davant de la Lauren i fa una molt bona actuació en C1 amb un loop k ha deixat a tots els canoistes callats.
I bé, pel k fa a mi he passat a la final d'squirt sense pena ni gloria.
Demà quarts a la 1!!! vaig a la última sèrie o sigui k sabré els punts nescecaris per passar a semis! Wish me luck!
28 d'Agost
Un dia més el sol es pon a l'altre banda de l'Atlàntic en un riu que ens recorda extranyament a la Pilastra de manera que ens sentim una mica més a prop de casa...
Com ja és habitual els representants salterians del vell món han tornat a impressionar a tots els indígenes de les Smoky Mountains i la resta de competidors.
La Núria ja és a la final (aquest cop molt més cara) d'squirt, amb la millor puntuació que s'ha aconseguit sense comptar amb un kayak d'squirt.
Pel que fa a mi he pogut completar dues rondes força consistents però amb molt marge per millorar (normalment a mida k passen etapes millora el rendiment, esperem k aket cop també) que m'han donat prop de 2000 punts que em permeten accedir a quarts 3r.
Demà la Núria i l'Adriàn buscaran una plaça a les seves respectives finals i semis. Penjarem resultats tan aviat com puguem! GO SALT-TER GO!!!
26 i 27 d'Agost
Amics palistes del Salt-ter, un cop més els nostres representants han donat una lliçó no només de kayak, si no de com es competeix!
La Núria, va fer una molt bona final en un rulo amb molta dificultat sobretot per les noies junior, els seus roundhouse i HELIX (k no felix) van posar rapidament nerviosa a la campiona del món Lauren Burless que es va precipitar a l'hora de provar els seus trucs.
En Tim va caure a la semis amb una actuació molt inferior al seu potencial real, i està una mica emprenyat.
Pel que fa a mi, amb l'eskena encara tocada, em vaig sentir molt més comode a la final que en rondes anteriors, de manera que vaig poder fer les mangues amb més confiança i treure artilleria pesada, com el tricky woo, el backloop, el blunt2pistolflip i millorar els airscrews, tot i això la falta d'entrenament al spot em va passar factura i no vaig poder acabar cap de les mengues, men anava cuan faltaven uns 10-15 segons, tot i això, molt content per akesta 3ra posició a can jackson i amb el torrafabes den dane a només 25 punts... Next stop Pigeon i molt motivat!
Merci pel suport gent! :DDDD!!!
Us aconsello k mireu el blog d'en Pringuel! ;) És un bon pavo aket anglés!
23, 24 i 25 d'agost
El divendres ha començat la competició amb les preliminars de K1 sènior masculí, malgrat que en Quimet no tenia gens clar si havia de participar o no, finalment ha competiit i donades les condicions en que ho ha fet no ho ha fet gens malament i ha passat a la següent ronda amb la sisena millor puntuació,i en Tim també ha passat en dotzena posició,
Avui, dissabte, l'Adrian ha esta el primer de competir, ho ha fet força be però el rulo no és gens fàcil i fiinalment ha quedat onzè i en passaven 10, una mostra de la dificultat del rulo és que en Bren Orton, vigent campió d'Europa júnior amb un nivell altíssim ha quedat fora de la final, La Núria ha participat a la final d'squirt i s'ha classificat en tercera posició, Els últims d'entrar en acció han estat en Tim i en Quimet. En Quimet ha competit sota els efectes del voltaren, la primera mànega no ha esta gens bona perquè ha perdut el rulo, la segona i la tercera han estat fluixetes però finalment han esta suficients per entar a la semifinal com a 8è i en Tim també s'ha "colat" a la final en 9èna posició.
19, 20, 21 i 22 d'agost
Diumenge i dilluns l'Adrián, la Núria, en Tim i en Quimet han estat entrenant a la zona de Rock Island pràcticament sols o amb la família Jackson i l'Abel. El dilluns al final de la sessió en Quimet ha fet un moviment forçat i s'ha fet una contractura o un petit trencament força dolorós a la zona lumbar i ha haugut de deixar d'entrenar. A nivell d'intendència hem tingut alguns problemes per aconseguir trobar un lloc per omplir el dipòsit de gas de l'autocaravana però finalment, després de voltar força hem aconseguit reomplir amb gas propà.
El dilluns a la tarda hem marxat cap a Pigeon River, a uns 300 Km de Rock Island, per poder fer una sessió al rulo on es disputarà la segona prova de la Copa del Món. Hem fet nit a tocar de Pigeon River. El dimarts al matí, quan hem arribat a la zona de competició, els treballadors de l’empresa que es fa càrrec de l’organització d’aquesta prova estaven posant pedres al rulo, igual que fa en Quimet a la Pilastra, i condicionant la zona per al jutges. L’espai per al públic, a no ser que facin un pont..., és pràcticament inexistent. L’Adrián, la Núria i en Tim han fet una sessió maratoniana i l’Adrián ja ha aconseguit fer alguns bons Mc Nasty, mentre en Quimet s’ho ha mirat des de fora. Els nostres palistes han compartit la sessió amb el grup de palistes japonesos, en Dane Jackson i un grup de palistes locals. En acabar l’entrenament hem tornat cap a Rock Island amb una paradeta al Mc Donalds.
Avui, dimecres 22 d’agost, han començat els entrenaments oficials amb un nivell d’aigua per sota del que hem tingut els dies que hem estat entrenant però que, segons sembla, serà el nivell que hi haurà per la competició. Ens han dit que aquest nivell no habitual l’han demant per tal que els locals no tinguin tant avantatge... (ja, ja... qui s’ho creu això). Avui ja ha arribat molta gent i les cues per poder entrar a rulo han estat força desesperants, per demà ens han comentat que faran tres grups d’entrenament per fer les esperes una mica. Ara mateix estem instal•lats al jardí de la sogra d’EJ, amb gespa, connexió elèctrica i accés a la xarxa, tot un luxe!
Seguirem informat.
Sortida i primers dies als EEUU
El dimecres 14 en Lluís Solé ens ha portar a casa d’en Fernando a Barcelona, on hem passat la nit, i el dimecres al matí hem anat cap a l’aeroport per trobar-nos amb en Tim i embarcar l’equipatge, els caiacs i les pales. Després d’uns petits dubtes amb la bossa carregada de pales hem superat la primera fase.
Després de gairebé 10 hores de vol hem arribat a l’aeroport d’Atlanta sense novetats però al control d’immigració ens han tingut entretinguts gairebé una hora però finalment hem entrat sense problemes.
Hem agafat un parell de taxis per carregar tot l’equipatge i anar cap al Motel, el típic motel americà de les pel•lícules, que ja havíem reservat prèviament.
El dijous a primera hora hem anat a recollir l’autocaravana i, després de totes les explicacions i algunes pràctiques, hem sortit en direcció a Rock Island. Després de fer una ruta turística per la zona hem arribat a Rock Island on en Quimet ha tingut un petit problema amb els gossos de la sogra d’EJ i ha hagut d’entrar a l’autocaravana corrent... finalment els gossos són totalment inofensius i només venien a saludar. En Tim i en Quimet han fet una primera sessió i hem passat la primera nit en un petit pàrquing a peu de carretera. A la nit hi ha hagut una forta tempesta amb pluja i vent i al matí hem vist que a pocs metres de l’autocaravana i de la tenda den Tim havia caigut una braca de dimensions considerables.
El divendres al matí a primera hora l’EJ ha passat a saludar-nos i hem quedat per anar a recollir les piragües de l’Adrián i de la Núria a la Fàbrica de Jackson Kayaks. Hem fet una visita molt interessant per la fàbrica i ens han mostrat tot el procés de fabricació dels caiacs. A partir de les 12h, és quan hi ha aigua, hi ha hagut una sessió a l’onada i al rulo de Rock Island amb l’EJ, en l’Abel i en Doc, un palista rus amb qui ja hem coincidit en d’altres competicions. A la tarda nova sessió, algunes compres i recerca de connexió a internet sense resultats positius.
El dissabte al matí l’EJ ha passat amb en Doc i ens ha convidat per anar casa seva per poder tenir accés a internet. A la casa dels Jackson hi havia la Cristin i en KC, màxima hospitalitat, ens han deixat sols a la casa com si fóssim els amos.
