21 gener 2015
Tòxic Wave o Vague de Roger és com un regal caigut del cel en un any de Mundial en onada, és com una crida per anar a entrenar i preparar-se.
Fins fa poc més de 2 o 3 anys, ni sabíem de l’existència d’aquesta onada (si que fa més temps que els locals hi remen) que queda a les mateixes hores de ruta que Millau i més a prop que Sort.
No només hem descobert un spot nou relativament prop de casa, sinó que a més es tracta sens dubte d’una onada de primer nivell, gran, amb paret i que funciona amb molts nivells diferents. Des de 2400 cúbics en què es forma una onadeta petita per aprendre, als 5700 cúbics que formen una de les onades, sinó la onada més gran d’Europa passant pels 3600 del vídeo.
Tot i això es tracta d’un spot molt desconegut i on a part d’algun Francès, no va gairebé mai ningú. És ben estrany tenint en compte el gran potencial de l’indret, que a més sol gaudir de temperatures agradables ja que som molt a prop de la desembocadura del Rhone i molt sovint els dies hi són nets i clars.
Aquest dimarts estava tranquil·lament a casa, pensant ja en anar a fer una sessió d’eslàlom a la Pilastra (quin remei) quan veig un missatge d’en Guigui al facebook: “He millorat el prototip. Hi ha aigua a Toxic. Vens a remar?”... A la m**** l’eslàlom!
Vaig fe rla motxilla tan ràpid com vaig poder per arribar a la 13:00 a Montpelier on m’esperava en Guigui.
Al arribar vam veure que el nivell era molt més alt que l’últim dia que hi havíem anat, la onada estava perfecte, el rulo de darrera també estava enorme!
Sense pensar-ho i tot i que caigués alguna volva de neu ens vam equipar i vam començar a remar. Feia molt temps que no m’ho passava tant bé remant, tot i que s’hagi de remuntar a pata no hi havia ni mig minut de descans; amunt i avall una entrada rere l’altre. Molt bones sensacions i fins i tot algun truc nou, tècnica dumouliniana de fer airscrew controlada i fins i tot cap al final de la sessió el doble airscrew no va estar lluny.
Molt bona sessió doncs amb molt bona companyia d’en Guigui i l’Abel, espero que el proper cop alguna bèstia de riu s’animi, val molt la pena... a no ser es clar que sigui una bèstia caganera que li faci por el rulo...
LA DESCONEGUDA ONADA D'AVINYÓ
Tòxic Wave o Vague de Roger és com un regal caigut del cel en un any de Mundial en onada, és com una crida per anar a entrenar i preparar-se.
Fins fa poc més de 2 o 3 anys, ni sabíem de l’existència d’aquesta onada (si que fa més temps que els locals hi remen) que queda a les mateixes hores de ruta que Millau i més a prop que Sort.
No només hem descobert un spot nou relativament prop de casa, sinó que a més es tracta sens dubte d’una onada de primer nivell, gran, amb paret i que funciona amb molts nivells diferents. Des de 2400 cúbics en què es forma una onadeta petita per aprendre, als 5700 cúbics que formen una de les onades, sinó la onada més gran d’Europa passant pels 3600 del vídeo.
Tot i això es tracta d’un spot molt desconegut i on a part d’algun Francès, no va gairebé mai ningú. És ben estrany tenint en compte el gran potencial de l’indret, que a més sol gaudir de temperatures agradables ja que som molt a prop de la desembocadura del Rhone i molt sovint els dies hi són nets i clars.
Aquest dimarts estava tranquil·lament a casa, pensant ja en anar a fer una sessió d’eslàlom a la Pilastra (quin remei) quan veig un missatge d’en Guigui al facebook: “He millorat el prototip. Hi ha aigua a Toxic. Vens a remar?”... A la m**** l’eslàlom!
Vaig fe rla motxilla tan ràpid com vaig poder per arribar a la 13:00 a Montpelier on m’esperava en Guigui.
Al arribar vam veure que el nivell era molt més alt que l’últim dia que hi havíem anat, la onada estava perfecte, el rulo de darrera també estava enorme!
Sense pensar-ho i tot i que caigués alguna volva de neu ens vam equipar i vam començar a remar. Feia molt temps que no m’ho passava tant bé remant, tot i que s’hagi de remuntar a pata no hi havia ni mig minut de descans; amunt i avall una entrada rere l’altre. Molt bones sensacions i fins i tot algun truc nou, tècnica dumouliniana de fer airscrew controlada i fins i tot cap al final de la sessió el doble airscrew no va estar lluny.
Molt bona sessió doncs amb molt bona companyia d’en Guigui i l’Abel, espero que el proper cop alguna bèstia de riu s’animi, val molt la pena... a no ser es clar que sigui una bèstia caganera que li faci por el rulo...
