Fem servir cookies, tant pròpies com de tercers, per millorar la seva experiència online i recollir informació estadística sobre la seva navegació.
En continuar utilitzant aquesta web està acceptant la instal·lació i l'ús de cookies. Més informació a política de cookies  
CAMPIONATS DEL MÓN - GARBURATOR 2015
CAMPIONATS DEL MÓN - GARBURATOR 2015
CAMPIONATS DEL MÓN - GARBURATOR 2015
10 setembre 2015

CAMPIONATS DEL MÓN - GARBURATOR 2015


Bèsties de Riu, el món ens mira i ens respecta.
Ja és llarga la llista de palistes que s’han format a l’Eskola de Piragüisme del C.P.Salt-ter i que han aconseguit resultats extraordinaris en l’escena internacional en les modalitats més extremes del piragüisme.
Ja els coneixeu a tots, són els vostres companys d’aventures, els vostres monitors, els vostres amics.
La Mireia, la Núria i en Kimet només han fet que engrandir la llegenda d’aquest grup de palistes; palistes que es distingeixen de la resta sobretot per la seva il·lusió, amor per l’esport que practiquen i pel seu fanatisme inigualable. Com s’explica si no que els nostres esportistes puguin arribar a competir contra professionals, gent amb moltes més facilitats per poder entrenar i que tot i així les Bèsties plantin cara i fins i tot s’aconsegueixin classificar entre els millors una vegada rere l’altre?

Crec que aquest és el secret amagat del nostre petit gran club, la nostra marca d’identitat, la gallina dels ous d’or, allò que ens fa especials.

Aquesta vegada els nostres palistes ho tenien MOLT, MOLT difícil; Mundial en onada, en un spot que no coneixien i on calia adaptar-se ràpid. On els trucs que donaven el bitllet d’una fase de la competició a l’altre no eren els que podem practicar en els nostres llocs habituals d’entrenament.
I podia haver dubtes, i amb raó!

L’equip català i basc format per els palistes de Kayak Sort Ian Salvat, Adrià Ovando, Kira Carreto i Iker Carreto, el pamplonika Ander de Miguel i les nostres Bèsties van començar la concentració oficial de la selecció dues setmanes abans de l’inici de la competició.
La Núria i en Kimet ja portaven aleshores 2 setmanes d’entrenament a L’Ottawa i Montreal i ja s’havien adaptat força a la onada.
La Mireia va arribar amb en Quim i la Teresa el dia 15 d’Agost.
Els dies d’entrenament van passar ràpid entre sessions de pesca a la contra amb la Hitomi, nits de gresca a Wilderness Tours, infinites sessions a la onada...
Sense adonar-nos-en compte, ja erem a la cerimònia d’obertura.

Tot el poblet de Beachburg, l’única població de l’univers en què 1 de cada 2 habitants té una piragua al jardí i que tots i cadascun entenen de què els hi parles quan els dius “kayak freestyle” es va mobilitzar per rebre als atletes de les 30 nacions que van participar al campionat.
Va ser com una mena de desfilada de freakades que tenien guardades ves a saber a quin prat d’aquests tan ben parits que tenen en aquesta vall de l’Ottawa des de l’any de la picor; cotxes d’època, camions de bombers de fa 100 anys, camions, carros... la bona gent ho exhibia amb orgull mentre els palistes flipaven més i més amb cada rampoina que passava. La cara del nostre jutge internacional i intergalàctic, Joan Bataller era un poema.
Al final de la cerimònia es va declarar obert l’ICF World Championships of Freestyle kayaking 2015, el partit havia començat.

La primera en competir va ser la Mireia Serres en la seva segona vegada com a internacional de la selecció.
La Mireia, havia estat entrenant amb determinació cada dia, i des de la seva arribada el canvi era indiscutible; tenia la onada domada i podia controlar bé el seu kayak; en les seves rondes preliminars va estar prou encertada i es va guanyar el bitllet a les semis amb una suma de 18 punts i en 10a posició. La veritat és que la cosa estava complicada, les 5 primeres tenien un nivell considerable, però si alguna cosa no fan les bèsties és deixar de somiar.

El dia següent va ser el torn d’en Kimet, amb una primera entrada regular i una màniga prou bona en la segona entrada es va classificar sense massa problemes pels quarts. Tot i això no havia aconseguit rendir al mateix nivell que ho havia fet als entrenaments, encara hi havia feina per fer.

En el tercer dia de competició la Núria es va estrenar com a sènior en una competició internacional; la cosa no estava gens fàcil; de 40 palistes 30 s’acomiadarien de la competició aquell mateix dia en una de les competicions amb més competidores de les que recordo. Lo cosa es preveia ajustada amb moltes palistes a un nivell similar.
La Núria va tenir una primera entrada espectacular amb bons blunts i back roudhouses i que va finalitzar amb un hèlix. Estava en el bon camí, però amb el nivell actual, calen dos entrades sòlides per passar a semis i la Núria no va fallar; amb una segona entrada amb bons blunts i un backblunt va certificar el seu passatge a semis; una gran fita en el seu primer any en la categoria absoluta.

Arribàvem així al dia D; el dia crític, decisiu, muerteeeee... de la competició. En el penúltim dia de competició, el dia dels quarts i les semis. Només 1 de cada 10 palistes que havien vingut al mundial continuaven en peu, però les Bèsties es resistien encara a agafar el bitllet de tornada.
És sens dubte la part més emocionant i difícil de la competició; més que les finals. Els millors palistes de totes categories busquen l’objectiu últim; classificar-se per les finals, es veuen tota mena d’estils a l’onada i a cada competidor el nivell augmenta.

El primer en competir va ser en Kimet; en més d’una ocasió els quarts se li han fet costa amunt; Nantahala, Bratislava... i en aquesta ocasió no va ser diferent. Els quarts són una fase complicada; 3 entrades compten les 2 millors. Cal fer dues entrades sòlides però sense arriscar massa; un petit descuit a la onada i et quedes sense opcions.
Va anar molt just, però un cop acabada la seva sèrie en Kimet ja s’havia guanyat un bitllet a les semis sense dependre dels palistes de l’última sèrie. No va caldre patir fins al final però si que va caldre reflexionar. D’ara en endavant si volia continuar en competició ja no es valien les mitges tintes i la tàctica; s’hauria d’arriscar i posar tota la carn a la graella.
Va ser en els descans entre els quarts i les semis que vam veure el missatges dels incondicionals companys del Club que ens van donar ànims i ales, la mala llet que necessitàvem per tirar endavant en aquest dia tan complicat.

La primera semifinalista en entrar en acció va ser la Mireia, i no va tardar en donar un cop de puny sobre la taula; primera entrada de 33 punts, més del doble del que havia aconseguit amb la suma de dues màniques a prelims! I mira que mitja màniga va quedar fora dels 45 segons...
Hi havia esperança! Estava segona i calia que fallessin 2 palistes de l’última sèrie, la millor.
La màgia de les semis és que sempre hi ha sorpreses i com si s’haguessin alineat els planetes per la nostra Terrassenca dues de les palistes no van aconseguir puntuar! Teniem a la Mireia a la FINAL!!!

La Núria estava preparada per donar guerra; el nivell estava molt igualat i entrar o quedar-se fora era qüestió de pocs punts.
Al final li va faltar un moviment, aquell hèlix que es va escapar a l’últim moment.
Tot i això la Núria havia completat una molt bona actuació, entrar entre les 10 millors havia estat un gran èxit. 8a plaça per a la Núria.

Era l’hora d’en Kimet, la meva hora; m’havia de treure l’espina de Nantahala i amb la convicció que només una d’aquelles actuacions màgiques em posarien a la final pensava deixar-ho tot a l’onada. Vaig pensar en el caràcter del Ter; pot estar molts dies sec i de cop ve un temporal i el riu es converteix en un altre.
Aquest és el caràcter que m’identifica a mi com a palista, en el moment crític trec el millor de mi mateix.
Sense dubtes vaig entrar el primer a la onada i la resta ja ho sabeu. Acabada la primera entrada sabia que ho havia aconseguit.
Amb la segona entrada encara vaig millorar la puntuació; 1206, havia de ser suficient.
Tot i això ni el mismíssim Peter Csonka té prou gel a la sang per aguantar allà les dues entrades que els 5 millors palistes tenien per intentar batre la meva puntuació, així que com ja és tradició em vaig esfumar riu avall, em vaig perdre en una de les moltes illes de l’Ottawa River a un lloc on no s’escoltés res del que passava a Garb i no vaig aparèixer fins que vaig veure la fila de gent marxant de les grades.
Vaig distingir entre la gentada a la Núria i en Quim saltant i vaig aixecar el puny! FINAL!

La resta de la història ja la sabeu; la Mireia i jo vam aconseguir la 4ta posició en unes finals amb tota la vall mirant. Tot i que no vam tenir cap dels dos les millors entrades l’important era haver-hi sigut. Haver estat allà, a la final, entre els millors del món.
Aquest cop no tornem amb medalles però tornem plens de satisfacció: els nostres palistes més veterans es fan grans però segueixen brillant en les categories absolutes d’entre els millors palistes del món podeu trobar palistes del club; a més d’això els joves prenen el relleu en les categories junior demostrant que hi ha una continuïtat en els resultats dels palistes formats a casa nostre.




 

Agenda d'activitats

 
 
 
 
Les Bèsties de Riu Eskola de piragüisme Fes-te Soci del Club!