18 octubre 2015
Aquesta crònica està inspirada en la novel·la “Sín notícies de Gurb” d’Eduardo Mendoza.
08:00 En Quim i en Kimet arriben al local a l’hora acordada
08:20 L’Otger i l’Adrià apareixen, 20 minuts tard, sobats però amb la seva pinta de gangstas habitual.
08:22 En no reaccionar, en Kimet convida enèrgicament a la parella a carregar-se els seus kayaks al remolc. Deixa clar que ell no ho farà i els exhorta a que aprofitin per lligar-los.
08:30 El quartet de Bèsties es posa en marxa en direcció a França; es dirigeixen a la Concentració de l’Agout, un riu suposadament de classe III-IV (V) de l’Aveyron, que pels mateixos motius que a la KAB, només té aigua un cap de setmana a l’any. La concentració l’organitza el club de Bressac i és una de les més populars de França amb 39 anys d’història i més de 200 participants.
09:10 Deixem enrere el nostre petit país.
10:10 Deixem l’autopista des deux mers a la sortida de Carcassone, ens endinsem a les valls del massís central, un dels centres neuràlgics del piragüisme a França.
10:40 Collons, semblava que ja hi erem...
11:00 Ara si, arribem a Brassac, passem per sobre el pont de l’Agout, a la plaça del poble ja hi ha ambientillo, veiem els primers “CLUB BOATERS” del día.
Definició de CLUB BOATER: Palistes que per definició remen un màxim de 2-3 vegades a l’any, atrapats en una altre dimensió del temps solen remar amb prijons o perceptions tenint especial predilecció per les Topolinos, les Kendos i les Hurricane. Llueixen pales simètriques, normalment de fibra de vidre que cauen a trossos, roba llampant de fa 20 anys i cascos especialment ridículs. Hi ha una prova que ens permet saber sense perill d’equivocar-nos si un espècimen concret és o no un club boater autèntic; el tipus d’eskimo. Si fa eskimo italià ÉS un club boater, no hi ha dubte.
11:05 Apareix la furgo d’en Tomek al costat de la pastisseria del poble per art de màgia, feia 2 minuts no hi era.
11:15 Trobem el càmping, que es troba al take out del riu i que ja està petat de cotxes, furgos, remols, kayaks...
11:20 Plantem les tendes per anar avançant feina, en Kimet aprofita per mirar als voltants, la concentració de Club Boaters és la més densa que hagi vist mai. Un calfred li recorre l’esquena en descobrir una nova espècie de Piragüisa que abunda en el càmping; el KID BOATER. Pot ser que el riu no sigui tan ben parit com ens havien venut...?
Definició de KID BOATER: Palistes de nova generació provinents de clubs menys guais que el Salt-ter. Vindria a ser el típic nen de casal equipat per anar al riu; pala de plàstic a 90 graus, armilla i cubre de plàstic directament sobre el pneopré de gran gruixudaria. Remen amb Dags o Reinbows, l’antònim de l’style.
11:30 Sortim del càmping
11:31 En Kimet s’ha deixat la GoPro, tornem al càmping.
11:32 Anem a buscar la GoPro, en Kimet s’adona que s’ha deixat la carcassa estanca de la GoPro a casa. En Quim fa mala cara.
11:33 En Tomek va a buscar la seva GoPro.
11:35 En Kimet no pot desenganxar el click de la GoPro per posar-la al casc. L’Otger diu que ell en sap i que ho arregla.
11:36 L’Otger trenca el click de la GoPro. En Quim fa mala cara. A en Tomek li sua i continua feliç com sempre.
11:50 Arribem al put in, al menys hi ha 40 remolcs amb kayaks, ens canviem i baixem cap al riu.
12:00 Comencem a veure coneguts; els palistes de Millau, la nova parella Jeremy-Oceane, en Juany aka Periquito, el palistes de Rodez, en Guigui... Fem les inscripcions, costa 5 euros baixar el riu.
12:01 Control de seguretat! Un pàjaru es nega a deixar passar en Kimet perquè no porta globus de flotabilitat al kayak. Li expliquen que no és segur baixar sense globus.
12:02 Per sort passa per allà l’Arnaud de Millau, li explica al bon home que pot estar tranquil, en Kimet no nedarà.
12:10 Comencem el descens sota la presa. Molts palistes a l’aigua. Els primers 2-3Km son teòricament de classe II-III
12:11 Rulo simpàtic.
12:20 Flat water
12:30 Flat water
12:37 Veiem que hi ha palistes que es tiren d’un prat fins al riu; nosaltres no volem ser menys i ens hi afegim.
12:39 En Kimet baixa sense problemes.
12:40 En Tomek baixa perillosament a prop de l’amenaçador roure que hi ha al final del prat, tocant a l’aigua. Arriba a l’aigua sense conseqüències. Diu: “ES FANTÀSTICO”. Inconscient...
12:41 L’Otger baixa i el kayak comença a girar-se. L’Otger fa un contracasc impressionant a mig baixar, fa un kickflip i s’emporta una bona trompada al cap. Per sort arriba caps per munt a baix. Tothom aplaudeix. Es podia haver matat. L’Otger riu.
12:42 Seguim el descens. Flat water.
13:00 Flat water.
13:30 No s’han acabat ja els 2km II-III??? Flat water
14:00 Rapidillos classe III entre MOLTA flat water. Es comencen a sentir els primers comentaris típics de les Bèsties quan es posa a prova la seva paciència; “merda riu no?”, “Quan comença això?” “III-IV? Això és classe II” “La KAB mola molt més”
15:04 Arribem al ràpid llegendari de l’Escalier de Peyre (V, diuen...) al cap de 2 bones hores de navegació. Hi ha una bona munió de CLUB BOATERS a les pedres per veure les pillades. Ens veuen arribar i es freguen les mans.
En Kimet no es para ni a mirar, obre boofejant per l’esquerra els dos ressalts, pràcticament no es mulla ni el cubre, els CLUB BOATERS aplaudeixen, deu haver tingut sort.
15:07 Baixen junts l’Otger i en Tomek, sense problemes els club boaters comencen a estar decebuts, els maleïts catalans no pillen.
15:10 Tan l’Adriancito com en Quim baixen amb estil, alguns CLUB BOATERS fan gestos amb les mans com dient “Perquè no pillen???”
15:12 Baixen uns quants CLUB BOATERS, la destrucció i la desolació al riu és ara absoluta; riem una estona mirant les pillades alienes i tirem avall. El comentari havia de caure en algun moment “L’Escurçó és més difícil que això!”.
15:15 3km suposadament continuats de classe III-IV. Realitat? Flat water, algun classe III desperdigat.
15:30 Passem sense saber-ho l’ex-infran. Quan arribem al final el trobem a faltar.
15:45 Arribem al take out, som gairebé els primers.
15:50 Decidim que no val la pena quedar-nos per repetir el descens l’endemà.
16:30 Ja ho tenim tot recollit, hem desmuntat les tendes que havíem plantat.
16:45 Tornem cap al nostre petit país.
S’ha de dir que el descens no era tan terrible com s’ha volgut fer constar en el text; el riu tenia un paisatge amb molt d’encant i tenia certa similitud amb la KAB però força més fàcil i sense passos marcats a part de l’Escalier.
Podria ser una bona sortida pels socis que comencen a remar rius de classe III i s’atreveixen amb algun IV.
Tot i això si que és veritat que ens esperàvem més però de totes maneres ens ho vam passar bé i vam riure com sempre.
EXPEDICIÓ LLAMPEC A LA CONCENTRACIÓ DE L’AGOUT
Aquesta crònica està inspirada en la novel·la “Sín notícies de Gurb” d’Eduardo Mendoza.
08:00 En Quim i en Kimet arriben al local a l’hora acordada
08:20 L’Otger i l’Adrià apareixen, 20 minuts tard, sobats però amb la seva pinta de gangstas habitual.
08:22 En no reaccionar, en Kimet convida enèrgicament a la parella a carregar-se els seus kayaks al remolc. Deixa clar que ell no ho farà i els exhorta a que aprofitin per lligar-los.
08:30 El quartet de Bèsties es posa en marxa en direcció a França; es dirigeixen a la Concentració de l’Agout, un riu suposadament de classe III-IV (V) de l’Aveyron, que pels mateixos motius que a la KAB, només té aigua un cap de setmana a l’any. La concentració l’organitza el club de Bressac i és una de les més populars de França amb 39 anys d’història i més de 200 participants.
09:10 Deixem enrere el nostre petit país.
10:10 Deixem l’autopista des deux mers a la sortida de Carcassone, ens endinsem a les valls del massís central, un dels centres neuràlgics del piragüisme a França.
10:40 Collons, semblava que ja hi erem...
11:00 Ara si, arribem a Brassac, passem per sobre el pont de l’Agout, a la plaça del poble ja hi ha ambientillo, veiem els primers “CLUB BOATERS” del día.
Definició de CLUB BOATER: Palistes que per definició remen un màxim de 2-3 vegades a l’any, atrapats en una altre dimensió del temps solen remar amb prijons o perceptions tenint especial predilecció per les Topolinos, les Kendos i les Hurricane. Llueixen pales simètriques, normalment de fibra de vidre que cauen a trossos, roba llampant de fa 20 anys i cascos especialment ridículs. Hi ha una prova que ens permet saber sense perill d’equivocar-nos si un espècimen concret és o no un club boater autèntic; el tipus d’eskimo. Si fa eskimo italià ÉS un club boater, no hi ha dubte.
11:05 Apareix la furgo d’en Tomek al costat de la pastisseria del poble per art de màgia, feia 2 minuts no hi era.
11:15 Trobem el càmping, que es troba al take out del riu i que ja està petat de cotxes, furgos, remols, kayaks...
11:20 Plantem les tendes per anar avançant feina, en Kimet aprofita per mirar als voltants, la concentració de Club Boaters és la més densa que hagi vist mai. Un calfred li recorre l’esquena en descobrir una nova espècie de Piragüisa que abunda en el càmping; el KID BOATER. Pot ser que el riu no sigui tan ben parit com ens havien venut...?
Definició de KID BOATER: Palistes de nova generació provinents de clubs menys guais que el Salt-ter. Vindria a ser el típic nen de casal equipat per anar al riu; pala de plàstic a 90 graus, armilla i cubre de plàstic directament sobre el pneopré de gran gruixudaria. Remen amb Dags o Reinbows, l’antònim de l’style.
11:30 Sortim del càmping
11:31 En Kimet s’ha deixat la GoPro, tornem al càmping.
11:32 Anem a buscar la GoPro, en Kimet s’adona que s’ha deixat la carcassa estanca de la GoPro a casa. En Quim fa mala cara.
11:33 En Tomek va a buscar la seva GoPro.
11:35 En Kimet no pot desenganxar el click de la GoPro per posar-la al casc. L’Otger diu que ell en sap i que ho arregla.
11:36 L’Otger trenca el click de la GoPro. En Quim fa mala cara. A en Tomek li sua i continua feliç com sempre.
11:50 Arribem al put in, al menys hi ha 40 remolcs amb kayaks, ens canviem i baixem cap al riu.
12:00 Comencem a veure coneguts; els palistes de Millau, la nova parella Jeremy-Oceane, en Juany aka Periquito, el palistes de Rodez, en Guigui... Fem les inscripcions, costa 5 euros baixar el riu.
12:01 Control de seguretat! Un pàjaru es nega a deixar passar en Kimet perquè no porta globus de flotabilitat al kayak. Li expliquen que no és segur baixar sense globus.
12:02 Per sort passa per allà l’Arnaud de Millau, li explica al bon home que pot estar tranquil, en Kimet no nedarà.
12:10 Comencem el descens sota la presa. Molts palistes a l’aigua. Els primers 2-3Km son teòricament de classe II-III
12:11 Rulo simpàtic.
12:20 Flat water
12:30 Flat water
12:37 Veiem que hi ha palistes que es tiren d’un prat fins al riu; nosaltres no volem ser menys i ens hi afegim.
12:39 En Kimet baixa sense problemes.
12:40 En Tomek baixa perillosament a prop de l’amenaçador roure que hi ha al final del prat, tocant a l’aigua. Arriba a l’aigua sense conseqüències. Diu: “ES FANTÀSTICO”. Inconscient...
12:41 L’Otger baixa i el kayak comença a girar-se. L’Otger fa un contracasc impressionant a mig baixar, fa un kickflip i s’emporta una bona trompada al cap. Per sort arriba caps per munt a baix. Tothom aplaudeix. Es podia haver matat. L’Otger riu.
12:42 Seguim el descens. Flat water.
13:00 Flat water.
13:30 No s’han acabat ja els 2km II-III??? Flat water
14:00 Rapidillos classe III entre MOLTA flat water. Es comencen a sentir els primers comentaris típics de les Bèsties quan es posa a prova la seva paciència; “merda riu no?”, “Quan comença això?” “III-IV? Això és classe II” “La KAB mola molt més”
15:04 Arribem al ràpid llegendari de l’Escalier de Peyre (V, diuen...) al cap de 2 bones hores de navegació. Hi ha una bona munió de CLUB BOATERS a les pedres per veure les pillades. Ens veuen arribar i es freguen les mans.
En Kimet no es para ni a mirar, obre boofejant per l’esquerra els dos ressalts, pràcticament no es mulla ni el cubre, els CLUB BOATERS aplaudeixen, deu haver tingut sort.
15:07 Baixen junts l’Otger i en Tomek, sense problemes els club boaters comencen a estar decebuts, els maleïts catalans no pillen.
15:10 Tan l’Adriancito com en Quim baixen amb estil, alguns CLUB BOATERS fan gestos amb les mans com dient “Perquè no pillen???”
15:12 Baixen uns quants CLUB BOATERS, la destrucció i la desolació al riu és ara absoluta; riem una estona mirant les pillades alienes i tirem avall. El comentari havia de caure en algun moment “L’Escurçó és més difícil que això!”.
15:15 3km suposadament continuats de classe III-IV. Realitat? Flat water, algun classe III desperdigat.
15:30 Passem sense saber-ho l’ex-infran. Quan arribem al final el trobem a faltar.
15:45 Arribem al take out, som gairebé els primers.
15:50 Decidim que no val la pena quedar-nos per repetir el descens l’endemà.
16:30 Ja ho tenim tot recollit, hem desmuntat les tendes que havíem plantat.
16:45 Tornem cap al nostre petit país.
S’ha de dir que el descens no era tan terrible com s’ha volgut fer constar en el text; el riu tenia un paisatge amb molt d’encant i tenia certa similitud amb la KAB però força més fàcil i sense passos marcats a part de l’Escalier.
Podria ser una bona sortida pels socis que comencen a remar rius de classe III i s’atreveixen amb algun IV.
Tot i això si que és veritat que ens esperàvem més però de totes maneres ens ho vam passar bé i vam riure com sempre.
